Quan més m'agrada es quan se m'acosta molt, sense cap cosa pel mig, i quan no posa focus. És com si m'estigués pegant. Em diu fes aquest, fes l'altre, posa't així, el cap així. Seriós, molt seriós, i jo obeeixo, cal obeir. És així. Quan treu la càmera del trípode sempre em venen ganes, no ho puc evitar. I a ell també li agrada. Em dona el que vull, el Marc. Jo no sé si està bé o no, només no m'importa gaire, tinc el que necessito i ja està, i sempre que em fa falta una miqueta, doncs no tinc problema, només cal demanar-l'hi. És un terròs de sucre. És un tou. Quan el truco a l'àtic i li dic que soc jo, no pregunta més, obre, i jo pujo. I li faig un petó a la porta, i això l'excita, i l'hi noto. Encara que no se m'acosti. Se li veu als ulls, com amb les fotos, perquè també té una cara transparent. Sempre em començo a despullar un poc, perquè se'm miri. A més m'entra calor. I em diu que és al lavabo, i que tingui cura. M'ho diu sempre, com si no sabés ja on el té. I se li posa la cara tendra, el pobre. A més em despullo perquè ja m'entra la calor per la pell, una calor com una olor seca, de llenya, dolç. I m'entra calor perquè d'aquí a molt poc m'ha d'estar tocant l'esquena. Li deixo les calces perquè me les tregui ell. M'agrada. Tombada de bocaterrosa, amb els braços sota la cara. Quan vaig un poc posada, és com si les carícies fossin fuetades de calor, com si no pesés, com si tingués el llit dins del cap. No li agrada usar condons, però m'és igual. Jo no penso. I punt. A més, el Marc. A més no estic per pensar en aquells detalls, la veritat és aquesta, que ni ho penso. Amb la calor, que em sembla que bullo, i que tot em bull quan em comença a obrir així amb la mà, les cames, i quan em toca, i allí ja deixo el que vulgui. Total, a mi no em fa mal, i és com si em travessés entera, però sense que em faci mal, sols com si no fos només allí, sinó a tot el cos a la vegada, a la boca, i a la cara, i als ulls, i al cabell, i a tot el cap, amb força. Jo ho sé, que potser no està bé, però és que ho necessito. Sobretot d'ençà que va passar el del Jordi. L'hi havíem dit tots, que tingués cura. A ell sí que li faria falta algú com el Marc, que li digués que tingués cura, però tot el temps, i de veritat, perquè no és el mateix quan t'ho diuen uns que quan t'ho diuen altres. Segueixo pensant en ell, el petitet, i la seva barbeta, que semblaba que havia nascut ja amb barbeta de deu dies. No sé que faria ell a casa del Marc. No vaig preguntar-l'hi. És com si d'això no s'en parlés. I punt. De vegades me l'imagino assegut amb cara de gilipolles al vàter del lavabo de l'àtic. I me l'imagino mirant-se al mirall amb els ulls roigs, plorosos, com si li haguessin donat una pallissa. Això també m'excita. Em miro al mirall, i em veig les tetes. Tinc unes tetes boniques. No són grans, són boniques. Sé que els agraden, als tios. Tu també m'ho has dit, que t'ho deien els amics del teu germà quan els preguntaves quan anaves al llit amb ells. Jo no sé si soc pàl·lida. Però m'agrada ser rossa i tenir els mugrons marrò clar, i el pèl com el del cap, però un poc més oscuro i més dur. M'excita veure'm al mirall. I mentre espero a que s'inflin bé les venes joc amb la agulla, i em la passo per la panxa, pel llombrígol, i pujo, i baixo, i la passo per sota una teta, i per l'altra. Un dia em vaig punxar en una. No sé, una gilipollesa, però em va sortir. Feia mal, i després no sé què em vaig fer, però em va sagnar molt. El Marc em va cridar, em deia que era gilipolles, però aquell dia sí que tot em va ser igual. No sé què vam fer després, perquè em vaig posar molt tonta i no me'n recordo gens. Al matí o jo que sé quan era, tenia una crosta grossa i negra a la punxada i es veia una taqueta morada pel camí de la agulla. Soc una bruta. I el Marc devia haver-se posat fet una fera, em va deixar com agujetes a tot arreu, com si fos verge o alguna cosa així. I quan després em venen ganes d'anar al lavabo llavors sí que no m'agrada gens, és un pesat, hi ve amb la càmera, però no tinc força per dir-li que em deixi, que se'n vagi a la merda. O quan tinc ganes de vomitar, i se posa al meu costat, que no entenc com li pot agradar, veure'm allí nua, feta un drap, tota tacada, mig caiguda damunt de la tassa, fotent aquella merda que no sé d'on em pot sortir. Odio quan se m'empastifa el cabell, i quan em cau la bava i em rellisca per la boca i pel coll, com si fos una niña tonta que no sap emborratxar-se. Aquells matís fan pesta, i em sento bruta, i odio al Marc, com si ell tingués la culpa, i em fa fàstic haver dormit amb ell i vull escopir perquè és com si notés que tinc la seva llengua ficada a la boca, i tinc ganes com de escopir el cos entero, tot el de dins, tot, la saliva i tot el del seu cos que em fica dins, i és com si notés que em toquen els seus dits per tot el cos a la vegada i que se'm fiquen pertot arreu, i necessito dutxar-me amb l'aigua molt calenta i després necessito una copa d'alguna cosa forta per poder relaxar-me. Odio posar-me nerviosa. I el Marc ho sap. I em deixa en pau, de vegades se'n va a fer una passejada i després em porta alguna revista quan puja, perquè em distregui, i més tard em dona un poc perquè me'l porti, per un parell de dies o així, i em diu que em curi, com si fos meu pare. Ja sé que és un cerdo, però me l'estim un poc. I aquells dies sap deixar-me en pau, i sempre té ginebra bona. No com amb Jordi, que s'empenyava en fer-se el tendre i em posava més nerviosa, o com el cabró aquell d'amic teu, et recordas?, el Lluís, que es pensava que anavem bojes per ell. I és veritat, era una fera, i la olor forta que tenia, i et posaves davall i et deixaves i era com fer-ho amb tres tios a la vegada. Jo sé que al Jordi no li agradava gens. Però què hauria de fer, el pobre. A més, com que ell no anava amb altres noies. Jo no l'hi preguntava, però sé que no li agradava. Amb aquells ullets que tenia. I et mirava com un ratolí en tornar, i s'adonava de tot. No me l'imagino amb el Marc. Em sembla grotesc. No m'agrada imaginar-me'l. La veritat és que només m'agrada imaginar-me el teu germà, amb aquelles cuixes boniques i brunes i gairebé sense pels, quan el vèiem a la piscina, mullat, amb el banyador enganxat a la pell, i quan me l'imagino, a més, me l'imagino com si ho estigués fent amb ell mateix, com si l'altre noi fos també ell, amb els músculs brillants dels braços, ajupit, serrant les dents i tancant els ulls amb cada empenta. M'agrada imaginar-me'l, de vegades m'hi passo segles, em calma. Com l'aigua de la dutxa, oberta fort, calenta. Em passo el raig per tot el cos, per la front, els ulls, i el Marc s'enfada, perquè diu que tardo molt i que si vull passar-me el dia a la dutxa que em quedi a casa meva, i té raò, però tampoc no té per què posar-se neviós, perquè en el fons a mi em calma, i això està bé. És com quan tardo molt en ficar-me, que es posa també nerviós. I quan a la fi surto del lavabo, té cara de peix, el pobre, i té els ulls tan morats com la meva boca, que se'm posa violeta, com els caramels. Després em mossega i jo m'imagino que em rompo en cristallets, com els caramels. Però de vegades ho fa tan fort que al matí tinc talls als llavis. Encara que no m'importa. No em fa mal. Una vegada també el vaig mossegar jo. M'ho va demanar per una foto, i jo, no sé per què, el vaig mossegar. No gaire fort, però suposo que es va espantar. Era sols una broma, però es va donar un ensurt. El pobre. El teu amic el Lluís m'hauria donat una pallissa. I punt. Però ell se'n va anar corrent, com una noia, com un gallina, i estava plorant, i li feia vergonya que el veiés. Se li havia quedat tot menut, i les marques de les dents se li veien deformades. No sé per què l'hi vaig mossegar, el Marc, així, tot blanquinós, amb aquest pèl com brut que té pel pit i la panxa, en canvi el té bonic. Sobretot el gland. Jo mai no he vist un gland tan bonic com el del Marc. M'imagino el del teu germà, tot rosa quan es penetra a si mateix. Però el del Marc és llis i brillant, com si fos la pell d'una sabata, que l'esgarrapes suau amb l'ungla i et fixes en com es va esborrant la marca. A mi m'agrada tocar-l'hi. De vegades, quan es queda adormit i a mi se m'aclareix un poc el cap i em torno a despertar, el destapo lentament i me l'hi quedo mirant, però quan l'hi toco es desperta i desprès es queda ja de mal humor. Això l'odio. Amb les fotos es distint, llavors sí que em deixa. A mi no m'importa fer el que em digui. En el fons, ell em dona el que li demano, i això està bé. I és que jo sé que soc bonica. M'agrada. El Jordi m'ho deia. El Marc mai no diu res, però jo sé que l'excito. Una vegada, a la terrassa, em va dir queda't així, espera, i va deixar la càmera i se'm va acostar i em va prendre del cabell, i jo li vaig dir que així no m'agradava. Es va enfadar, però jo crec que no era de veritat, que es va enfadar perquè jo el deixés, i jo el vaig deixar perquè a més a més en el fons a mi m'és igual. I va entrar i em va embenar els ulls i després em va lligar a una cadira, i quan em queixava li agradava. A mi em feia un poc mal, però si a ell li agradava. Després em feia mal a algunes parts i estava molt cansada, i tenia alguns morats i m'havia raspat els genolls, perquè el sòl de la terrassa es com raspós. Em va dir si em volia quedar a dormir, i jo em vaig alçar i vaig anar al llit. Després em va portar un got d'alguna cosa, o de ginebra o així, i me'l va donar ell perquè jo tenia les mans adormides encara. Se'm va quedar tota la marca de la corda, i a la cara, perquè tinc la pell molt blanca. I em picava tota l'esquena perquè em vaig cremar un poc. Quan em vaig despertar després, ja s'havia fet nit, i em vaig posar a plorar. No sé, em va sortir. I el Marc es va enfadar altra vegada, i em va pegar. Es un bruto. Jo sé que és un bruto, però em cuida, i a més a més crec que me l'estimo. Almenys un poc. I a més no m'importa. I punt. Tot i que no hauria d'enfadar-se, perquè a més jo li agrado i el deixo que fagui el que vulgui. Com altre dia que es va enfadar molt, perquè jo hi vaig anar i li vaig trocar però em va dir que no podia pujar. I com jo no tenia on anar i no savia què fer, doncs em vaig quedar allí asseguda, i a més a més m'estava posant un poc nerviosa. Odio quan em poso nerviosa. Em ve fred. No m'agrada. I vaig entrar al capdavall, perquè va sortir una veïna velleta i vaig entrar i vaig pujar, i va sortir a obrir i em va cridar i no em va deixar entrar. Es va posar a dir-me coses, ionqui de merda, puta, i a més jo no soc una ionqui i no em va agradar que m'ho digués. Em va dir que em quedés allí, que ara sortia, però jo vaig entrar, perquè no sé què tant li feia. I quan vaig entrar hi havia una noieta tirada per terra, i estava lligada al radiador, i tenia els ulls molt inflats, i tenia a la cara com sang. Era molt bonica. Tenia les tetes molt boniques. Quan jo era així de jove encara no tenia les tetes tan grans. Jo crec que al Marc el devia excitar molt, perquè amb mi mai no ho hem fet així. Però es va enfadar molt quan va sortir amb el meu i em va veure allí mirant-me-la, i em cridava coses, i me'l va donar i em va empentar fora i vaig caure. Aviat va tornar a obrir i em va llençar diners i em va dir que callés i que no em volia veure pas en tot el mes. Però jo què hauria de dir. Si a mi no m'importa, perquè a més a més jo no sé si està bé, però a ell li agrada. I punt. Jo sé que era mentida, que no volia que no hi anés en tant de temps, però no vaig tornar fins tres o quatre dies després, o no sé, perquè a més m'havia donat diners. I me n'anava a l'Andaluz, et recordes? Me'l vas presentar tu un dia. Jo sé que l'excito, i de vegades ve al llit amb mi i després em dona diners, i això està bé. És un noi tendre. M'agrada. I jo li agrado, perquè m'ho diu, i em diu que me'n vagi amb ell i que deixi tot i em fiqui al bar amb ell. Però jo no vull anar-me'n amb ell, i a més no he de deixar res. No sé per què m'ho diu, no m'ho té per què dir. Al Marc no li agrada. Amb el Jordi hi anava al Andaluz, però després ja no li agradava més, i se'l mira malament, i aviat fa com si fos enfadat. Jo al Marc crec que no l'excito com la noieta aquella, i no sé per què. Amb mi mai no ho ha fet així. O potser és perquè ja no soc tan jove com abans i ja no tinc els malucs de noieta. Perquè jo també tinc les tetes boniques, i als tios i als amics del teu germà els agraden. I a més a més soc rossa. I el Jordi m'ho deia, que li agradava molt, que era bonica, per això sé que soc bonica. Al Jordi calia cuidar-lo més. I quan es treia les ulleres era ja com quan estava nu, tot flaquet. A mi no m'agradava que em veiés després del Marc, per si tenia marques o alguna cosa. I li feia ràbia i després de vegades jo notava que com que plorava com amb ràbia quan ens posavem a fer-ho. A mi així no m'agradava anar al llit amb ell, i a més a més em feia por que es posés malament o així, o que fes tonteries, perquè a més teníem tot el que m'havia donat el Marc. A mi m'agradava quan estava content, i el banyava. I després sí m'agradava. Jo el Jordi me l'estimava un poc, m'agradava. I això estava bé. Penso molt en ell. Me'n recordo. No sé si això és bo. No sé si està bé. Si hagués tingut algú que li digués que tingués cura. Però tant hi fa. A més a més ara ja és igual. I punt.