Quan, en el 1939, Bifeito Solán Gracia, Manuel Fernández Chicote i Esteban Alonso Salcedo decideixen crear el Grup Pecocer, no podien imaginar que llurs objectius inicials haurian de fracassar en la seva totalitat, ni que pocs mesos més tard s'haurien de trobar separats per milers de quilòmetres. Revista per a heterodoxos va nèixer, en semblant situació, com a intent de col·locar-se més enllà de les circumstàncies fent cas omís dels esdeveniments; un intent de despreciar els dictats de la ortòdoxia històrica i fer d'un fracàs profund un símbol de sobrevivència i una proposta de pervivència de móns paral·lels, alternatius i relativament existents.
 

La conferència internacional sobre la història d'Espanya que pretenien organitzar als inicis de la tardor del mateix 1939 mai no va arribar a celebrar-se, truncat el projecte per la fi de la guerra i la marxa a l'exili de Solán Gracia i Alonso Salcedo. El grup no s'havia tornat a reunir per tractar l'assumpte des de la reunió fundacional d'Ocanya a la qual va surgir l'idea, i no es tornaria a reunir mai més. Pecocer i el concepte de la disidència universal foren víncles, tanmateix, que van mantenir la resta de les seves vides.
 

Avui, passats més de seixanta anys des de llavors, en un món tan diferent del de llavors però tan igualment dolorós, tan igualment blindat contra el pensament dissident, tan igualment sotmès pels dictats de la ortodòxia,
 

Resuscitem REVISTA PER A HETERODOXOS:
 

Revista per a heterodoxos renèix com espectàcul de diversió. La creació i el saber no poden ésser més de temps monopoli dels seriosos. Venerem la creació lúdica, el joc de crear. Igual que els amants es creen i recreen, l'artista s'ama, es model·la, es dibuixa. La serietat té forma de govern, té forma de bombarder, de refugis atapeïts; el joc crea móns de les ruïnes dels seriosos. Acceptem sense pesar l'idea de l'home ésser en desenvolupament, de l'home cadell, de l'home larva. Viure és creació constant, és joc permanent.
 

Revista per a heterodoxos reneix com refugi per a la creació diversa. Els seriosos exigeixen poemes amb corbata i faldilla per sota el genoll. Vestirem leotardos roigs i bufandes de ratlles. Revista per a heterodoxos no porta jaqueta, per això no viu dels ingresos del món dels seriosos. Revista per a heterodoxos viu de sí mateixa perquè es crea cada instant.
 

Revista per a heterodoxos reneix com fòrum de trobada. Perquè el món dels seriosos ens separa, ens divideix i tracta de enfrontar-nos. Perquè el món dels seriosos ens arrenca les nostres llenguas, i també els nostres idiomes. Perquè la creació té mil cares diverses i el saber mai es termina. Perquè creem en idiomes infinits i a llocs llunyans i no ens deixen conèixer-nos ni entendre-nos. Perquè la història continua, segueix, als texts, als llenços, a les computadores, a les locomotores, als tubs d'assaig nascuts de les nostres mans creadores, gènesi de vida.
 

Revista per a heterodoxos reneix com provocació al temps i als temps. Revista per a heterodoxos torna perquè no li importa el temps dels homes. La mort és llim sobre llim: el sol l'asseca. Revista per a heterodoxos fou, però torna, perquè no deixà mai d'existir. “El temps s'acaba per als mals”, amenacen els homes més seriosos del planeta. Però nosaltres ens riem, perqué hem estat mals i hem romput milers i milers de quadernets de lleis, i vivim, tanmateix. Però nosaltres ens riem, perqué hem estat mals i hem creat petits móns sense bons en aquests temps que corren. Els bons, els seriosos que s'emplenen les mans d'anells i manen llur marit al mercat, no entendran mai per què ens riem tant davant llurs ulls.